Avui em lligo la solitud
amarro meus braços i les meves cames amb cadenes encantades
invisibles però pesades com el món
i no vaig poder moure i vaig voler córrer, cridar i sortir volant
però tampoc tinc ales
sóc d'aquesta classe de mounstro que no té un poder
tan patètic que en lloc d'espantar és un planyívol
escanyolit que dóna mal
déu em crec malalt
només nu d'amor
vull morir-me per no ser més una pesta
per descansar i sentir-me part d'alguna cosa ...
No hay comentarios.:
Publicar un comentario