me tiro a tus infiernos donde habita el diablo que te re-creó...

Se olvidan los nombres de las calles,
pero no las esquinas y los charcos con los besos y los abrazos ansiosos de un mejor lugar, con menos gente.
Se olvidan las promesas rotas,
pero no los juramentos incumplidos que nos dejaron
a más de dos pasos de la esquina más cercana a la felicidad.

Se olvidan cuantos,
pero no el tipo de besos, ni la textura de los labios, ni la temperatura de la saliva que, aquella tarde, se conformaba con tu boca.
Se olvida el color de tus zapatos,
pero no a firmeza de esos pasos cuando le dieron la espalda a nuestra historia.
Se olvida en que banca,
pero jamás en que parque.
Se olvida el tono de tu voz,
pero jamás la intención, el color, la duración
y la ansiedad de tus palabras.
Se olvida la lluvia,
pero jamás la tarde nublada en que nos besamos por primera vez.
Se olvida el color de la ropa tirada,
pero jamás el tono de la desnudez.
Se olvida el futuro inconcluso,
pero nunca el pasado irresoluto.
Se olvidan las veces que lloramos,
pero nunca el saudade de las lágrimas.
Se olvidan los nombres,
pero ningún detalle de las manos, los párpados, los pies, las piernas y las nalgas.
Se olvidan los motivos,
pero jamás las despedidas.
Se olvida el tono exacto de la piel,
pero no la temperatura del sudor.
Se olvida en que hotel,
pero no puede olvidarse la sábana, el techo, el agua tibia y la risa con eco mudo.
Se olvidan las palabras,
pero no los silencios.
Se olvida,
pero jamás se desolvida...

S'obliden els noms dels carrers ,
però no les cantonades i els bassals amb els petons i les abraçades ansiosos d'un millor lloc , amb menys gent .
S'obliden les promeses trencades ,
però no els juraments incomplerts que ens van deixar
a més de dos passos de la cantonada més propera a la felicitat .
S'obliden quants,
però no el tipus de petons , ni la textura dels llavis , ni la temperatura de la saliva que , aquella tarda , es conformava amb la boca .
S'oblida el color de les sabates ,
però no a fermesa d'aquests passos quan li van donar l'esquena a la nostra història .
S'oblida que banca ,
però mai en què parc .
S'oblida el to de la teva veu ,
però mai la intenció , el color , la durada
i l'ansietat de les teves paraules .
S'oblida la pluja ,
però mai la tarda ennuvolada que ens vam besar per primera vegada .
S'oblida el color de la roba tirada ,
però mai el to de la nuesa .
S'oblida el futur inconclús ,
però mai el passat irresolut .
S'obliden les vegades que plorem ,
però mai el saudade de les llàgrimes .
S'obliden els noms ,
però cap detall de les mans , les parpelles , els peus , les cames i les natges .
S'obliden els motius ,
però mai els comiats .
S'oblida el to exacte de la pell ,
però no la temperatura de la suor .
S'oblida que nit
però no pot oblidar el llençol , el sostre i el riure amb ressò mut .
S'obliden les paraules,
però no els silencis .
S'oblida ,
però mai desolvida ..