viernes, febrero 22, 2019

Caus a terra molt avall,
creus que no te'n sortiràs
però amb els mesos te n'adones
que tornes a començar.
I a força de molt caure
i de tornar-te a aixecar,
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis,
i sóc el que ara tinc.
No vull pensar
en el que arribarà demà.
Llença't, cada instant
és únic no es repetirà.
Sento que no para de bategar,
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no
dibuixa sense una mà.
I per què els meus pensaments,
que sempre viuen en present,
no conjuguen altres temps
que el "ja faré el que no vaig fer".
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà.
Seré un tros de l'univers,
que no nota el pas del temps.
El que faig a cada instant
és la força que em fa gran.
No vull pensar
en el que arribarà demà.
Llenca't, cada instant
és únic no es repetirà.
Sento que el cor
ja no para de bategar,
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no
dibuixa sense una mà