Estic xiuxiuejant a les fades,
que els fantasmes del vi aplaudeixen la mort
calladament aixeco la navalla
curt com el carnisser
aquestes venes que em lliguen
si sabés per quin vena passa el teu record
li injectaria aire perquè així van ser els teus petons,
però com hàbil lladre t'amagues cambiándote de vena
faré que la fulla persegueixi el teu silenci,
no vagi ser que del meu cor facis la teva casa
i de la meva ment teu Regne.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario